A l'escola, sense adonar-se ja estava parlant massa, dient coses que no devia o xerrant més del compte. Li costaca controlar-se. Quasi diàriament rebiem notes a l'agenda, per part del professor o la professora, de tipus "El seu fill està castigat sense anar al teatre per parlar enmig de la classe" o "El seu fill està castigat sense esbarjo per oblidar-se el material necessari per a la classe". o "Un dia mes, el seu fill ha vingut a classe sense fer els deures".
Els professors no deixaven de parlar de les seves dificultats per mantenir l'atenció, per acavar les coses que començava, per no distreure's amb qualsevol cosa, per recordar el que devia de portar a classe, per estar callat i no interrompre en meitat d'una explicació amb qualsevol comentari absurd, per seguir unes normes durant la filera o durant un treball d'equip o durant el joc i fins i tot, per a permanéixer assegut en la seva cadira tranquilamente durant uns pocs minuts, sense balancejar-se, aixecar-se, jugar amb qualsevol cosa que tingués a les mans o fer sorolls.